LIMBO ECONÓMICO EN TRES ACTOS, 2014

Intervención

Limbo económico en tres actos refleja cómo dentro del sistema capitalista se produce una inversión fallida de excedentes, lo que genera un limbo económico, a partir de tres historias personales correspondientes a diferentes generaciones y periodos de la historia reciente española.

PRIMER ACTO: EL AHORRO

La obra expone 7.719,50 pesetas, en billetes acuñados entre 1925 y 1936, ahorradas por una familia española, que se guardaron como un tesoro dentro de un saco de tela. Este dinero quedó sin valor con la irrupción de la dictadura franquista y el nuevo cambio de moneda. El periodo coincide con el final de la Guerra Civil, en la que muchos ciudadanos guardaron sus billetes usados en la República por si en algún momento volvían a tener valor.

SEGUNDO ACTO: TRIPLE INVERSIÓN

Por otra parte, en el segundo acto se muestra una triple inversión en el seno de nuestra propia familia, que realizó tres colecciones de sellos idénticos entre los años 1987 y 1998 de Filatelia Española: una para cada hija. La inversión se realizó pensando en que el dinero, excedente de lo ganado en la empresa familiar, tendría mayor valor en un futuro; sin embargo, la devaluación de estos sellos por la moda de las colecciones atesoradas por familias de clase trabajadora venidas a más, como en el caso de la nuestra, hace que con el paso de los años la colección no cueste más que el precio que cada sello representa, e incluso menos para los coleccionistas.

TERCER ACTO: AUTOINVERSIÓN

En el tercer acto, se habla de nuestra propia inversión en el trabajo artístico que realizamos y en el que utilizamos nuestros recursos económicos para invertirlos en nuestra obra. Se muestra un cambio en el sentido de la inversión y la rentabilidad, sin olvidar el origen de la inversión en educación que nos dieron nuestros padres y los ahorros familiares que nos permitieron empezar a hacer obra. Pese a la poca rentabilidad, nos movemos entre la motivación y el convencimiento personal de que nuestra autoinversión va más allá de un limbo: representa una forma de vida.

CAT

LIMB ECONÒMIC EN TRES ACTES

Intervenció

Limb econòmic en tres actes reflecteix com dins del sistema capitalista es produeix una inversió fallida d’excedents, la qual cosa genera un limb econòmic, a partir de tres històries personals corresponents a diferents generacions i períodes de la història recent espanyola.

PRIMER ACTE: L’ESTALVI

L’obra exposa 7.719,50 pessetes, en bitllets encunyats entre 1925 i 1936, estalviades per una família espanyola, que es van guardar com un tresor dins d’un sac de tela. Aquests diners va quedar sense valor amb la irrupció de la dictadura franquista i el nou canvi de moneda. El període coincideix amb el final de la Guerra Civil, en la qual molts ciutadans van guardar els seus bitllets usats en la República per si en algun moment tornaven a tenir valor.

SEGON ACTE: TRIPLE INVERSIÓ

D’altra banda, en el segon acte es mostra una triple inversió en el si de la nostra pròpia família, que va realitzar tres col·leccions de segells idèntics entre els anys 1987 i 1998 de Filatèlia Espanyola: una per a cada filla. La inversió es va realitzar pensant que els diners, excedent del guanyat en l’empresa familiar, tindria major valor en un futur; no obstant això, la devaluació d’aquests segells per la moda de les col·leccions atresorades per famílies de classe treballadora vingudes a més, com en el cas de la nostra, fa que amb el pas dels anys la col·lecció no costi més que el preu que cada segell representa, i fins i tot menys per als col·leccionistes.

TERCER ACTE: AUTOINVERSIÓ

En el tercer acte, es parla de la nostra pròpia inversió en el treball artístic que realitzem i en el qual utilitzem els nostres recursos econòmics per invertir-los en la nostra obra. Es mostra un canvi en el sentit de la inversió i la rendibilitat, sense oblidar l’origen de la inversió en educació que ens van donar els nostres pares i els estalvis familiars que ens van permetre començar a fer obra. Malgrat la poca rendibilitat, ens movem entre la motivació i el convenciment personal que nostra autoinversió va més enllà d’un limb: representa una forma de vida.