AL REFUGI!, 2016
Intervención en la calle
80 años después del inicio de la Guerra Civil, todavía hay muchas historias que quedan silenciadas permaneciendo en la memoria personal hasta diluirse en el olvido, bien por miedo o bien por falta de reconocimiento institucional a los damnificados por la guerra. En este sentido, no hay una memoria colectiva conjunta sino que las historias personales están dispersas y se transmiten oralmente o se guardan en escritos que se olvidarán una vez mueran sus protagonistas. Es por eso que recuperar la historia, sobre todo la cotidiana, a través de las experiencias de las personas que lo vivieron, es clave para reconciliarnos con un pasado del que no podemos pasar página.
Por ello, hemos realizado una serie fotográfica de personas que aún viven y que pasaron su infancia en Mislata durante la Guerra Civil. Estas están marcadas por la interrupción de su cotidianidad. Cada uno vivió el conflicto desde una vivencia particular: están los que usaban palitos entre los dientes, los que iban al refugio, los que en su zona no había refugio y se resguardaban debajo de las camas, los que vivieron de lleno los bombardeos pero también los que no recuerdan nada, o no quieren recordar.
En este proyecto realizado para la Biennal de Mislata Miquel Navarro 2016, hemos querido dar visibilidad tanto a las personas como a los espacios de refugio a través de una de las maneras más usadas para otorgar el reconocimiento en el espacio público como es la ubicación de placas en las calles, en este caso con las imágenes de estas personas, además de una frase que relata su experiencia en el refugio. Cada azulejo se acompaña de una indicación para seguir un recorrido por las calles de Mislata que acaba en uno de los refugios donde se puede consultar un mapa con la ubicación de algunos de los lugares usados en la guerra civil para resguardase y que los vecinos nos han ido indicando.
AL REFUGI!, 2016
Intervenció al carrer
80 anys després de l’inici de la Guerra Civil, encara hi ha moltes històries que queden silenciades romanent en la memòria personal fins a diluir-se en l’oblit, bé per por o bé per falta de reconeixement institucional als damnificats per la guerra. En aquest sentit, no hi ha una memòria col·lectiva conjunta sinó que les històries personals estan disperses i es transmeten oralment o es guarden en escrits que s’oblidaran una vegada moren els seus protagonistes. És per açò que recuperar la història, sobretot la quotidiana, a través de les experiències de les persones que ho van viure, és clau per a reconciliar-nos amb un passat del que no podem passar pàgina.
Per açò, hem realitzat una sèrie fotogràfica de persones que encara viuen i que van passar la seua infància a Mislata durant la Guerra Civil. Aquestes estan marcades per la interrupció de la seua quotidianitat. Cadascun va viure el conflicte des d’una vivència particular: estan els que usaven palets entre les dents, els que anaven al refugi, els que en la seua zona no hi havia refugi i es protegien baix els llits, els que van viure de ple els bombardejos però també els que no recorden gens, o no volen recordar.
En aquest projecte realitzat per a la Biennal de Mislata Miquel Navarro 2016, hem volgut donar visibilitat tant a les persones com als espais de refugi a través d’una de les maneres més usades per a atorgar el reconeixement en l’espai públic com és la ubicació de plaques als carrers, en aquest cas amb les imatges d’aquestes persones, a més d’una frase que relata la seua experiència en el refugi. Cada taulell s’acompanya d’una indicació per a seguir un recorregut pels carrers de Mislata que acaba en un dels refugis on es pot consultar un mapa amb la ubicació d’alguns dels llocs usats en la guerra civil per a protegir-se i que els veïns ens han anat indicant.